Barbacoa

El lloc, la mansió felicitat dels senyors Margalef Català. El motiu, la celebració dels vint-i-cinc anys de la meva fillola preferida, que porta implícita la voluntat del sant volem estar junts, en pau i bé. Els assistents, els de l'últim dinar amb motiu del sant de les Mar, amb regust espiritual de la Nostra Senyora del Mar i un altre de més terrenal i propi d'una meravella com és el Restaurant aq, i, a més, acompanyats aquest cop pel nostre fill Pere. L'espai, una terrassa amb "amplius" de bosc, on reina un til•ler amb fulles generoses, com a de morera, i un caquier a joc, per coronar amb èxit una ombra agraïda d'estiu. Al fons, una pomera mostrava els seus fruits acolorits i atractius i, pels voltants, unes plantes aromàtiques, una caseta de fusta i una barbacoa amb llenya, com ha de ser, complementen la imaginació cap a tot allò bucòlic, entranyable, natural...

El mossèn Joan Anton i jo comentàvem que la bonança del lloc i la gent ens podria transportar a qualsevol de les versions del paradís escampades pel món. En un moment donat, he vist a la Mar jove amb el guapo pujat, si és que això és possible, i he demanat de fer-li una foto, a la Teresa o al Pere... era allò de captar l'instant per recordar-lo mentre l'ànima es serena i tot es purifica. Com sempre dic en una de les meves bromes, aquesta és una casa seriosa on es pot venir de manera incondicional. La Mar, matriarca perfecta, el Jordi, sense cap pretensió, ja actua de primer ministre responsable i acollidor, la Núria, madura dia a dia amb seny del bo, el mossèn, és el guia a mà que sempre té els llums encesos, i la meva fillola (què bonic sona!) ja actua amb aquella seguretat que la capacitat, l'esforç i la bondat l'han preparada per fer-ho així. No me'n puc estar de recordar el Tomàs, i ell, des del cel, somriu en veure'ns quan compartim felicitats. Us estimem!!