Focs

Focs d'aquí i d'allà, de totes bandes, patrimonis cremats, que no els apaga ni el noble plor de la decent casualitat. Un llamp d'una tempesta sàdica, la cigarreta d'un estúpid assassí de la Natura, les restes d'una barbacoa genial que, després dels efluvis etílics dels actors, ha restat cremant el bosc, la vida... Un cervell perdut, deixat anar, fatal, d'instint pervers, comprat, destructor... ha anat sembrant crim i misèria, desolació, fum, tristesa tèrbola, lamentable, pena total, angoixa. Focs, naturals o provocats demencialment, incomprensibles sempre, delit, atemptat.

Molta prudència, respecte, seny, ull, tot i que un raig de sol emprenyat i un cul d'ampolla receptor poden encendre fulla seca i, d'aquí, milers d'hectàrees en flames d'infern. Focs, si us plau, només artístics, artificials, controlats, damunt la mar. Foc, a la cuina per coure les viandes, per escalfar el fred humà d'hivern. Foc d'encenalls, que no va més enllà, com els sentiments de poca durada. Foc, amor intens de cor que crema i només s'apaga amb més foc del cor adient, volgut, estimat...