Fred

 Un vent, un clima, un bany, unes mans...

la cara de tot aquell incapaç de plorar o riure,

de no tenir efecte, passió, sensibilitat.

Fred de sentiments, de vida, de cap ritme.

Fredor d'aquell que sempre contemporitza,

aliant-se amb el temps, que tot ho madura

i, a cops, ho soluciona o ho fa crònic.

Boira baixa i espessa que impedeix l'acció,

la reacció més natural i humana.

Gel del cor que mai no bull ni vol,

que mai batega accelerat perquè és fred...

i congelat, inhibit i descastat, refrigerat,

desorientat com un glaçó a l'hivern.

Tempesta sota zero i silenci absolut,

i des de l'abric de pell, mira a un altre costat,

tot i el fred que fa sota l'abric...

I les coses passen a compàs i sense pausa,

i la gent a la nevera sense afectació,

deixant plantada a l'esperança

perquè hi ha invasió de dubtes freds, covards...

Fred com un cerç, com un gener,

tan immòbil com per no fer res.

Darrerament ens fan creure

que no hi ha cap mitjà per salvar-se del fred.

Sembla que no hi ha més vida que no donar vida.

Sembla, només ho sembla...