Nosaltres

Ara com ara, érem com érem,
mai anàvem a la recerca dels extrems,
tot i que vivíem entre els invents plàcids,
de la terra regalada a la noblesa d'esperit.
Som com som, com érem i serem.
Nosaltres prenem la norma, el camí,
el del seny i el del sentit de la raó.
Sempre hem estat així, volent, volguts,
aplanant trajectes llunyans i estimats,
d'aquells que van més enllà, més lluny.
Nosaltres seguim el nord de la justícia,
de la justa, de la de tots i per a tots.
Sempre hem accedit al comportament lògic,
comprensible, que no es desvia ni mor.
Nosaltres anem nus de mala fe,
tot ens espanta la maldat cruel.
Molts cops penso que se'ns ha concedit
la llicència per obrar segur i per bé.
Som així, com som, com érem,
som allò que hem mamat,
allò que els nostres grans han sembrat,
som la seva llavor, millorable potser,
però amb l'essència sana per esclatar bé.
Tots, sense mancar-n'hi ni un,
hauríem d'educar amb educació.
Nosaltres, som nosaltres, i ara és l'hora.
Fins i tot podem ensenyar a escoltar,
i a comprendre i a saber.
Nosaltres, som molts més dels que ja hi som.