Tot arriba i passa

Avui el Pere torna cap a Barcelona. Ha estat a Inca (Mallorca) per celebrar Sant Llorenç... tot un plaer. Nosaltres som a casa fent una mica de relax, tot i que ens toca un bon dinaret: un "entrecotet" amb alguna cosa al caliu ben acompanyat per un vinet d'Ulldemolins que, com l'oli, està força bé. Són dos quarts de nou, fa calor, no es mou ni una fulla, calma total, finestra oberta... i si no refresca una mica obriré els aires. Demà anem al Delta, a casa, a Deltebre, a la part de La Cava, per passar uns dies que coincidiran amb les festes de la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc i amb el nostre aniversari de casament, que serà el dia disset. Farà trenta anys que ens vam dir que sí i sembla que no anàvem massa desencaminats. Podem estar bé i gaudir de la nostra terra, ara amb més llibertat per veure i recordar els racons per on va transcórrer la nostra infantesa.

L'arròs es deu anar engroguint a pressa feta i, tot i la crisi, el poble es deu mostrar cordial i acollidor... l'oferta és temptadora: xapadillos d'anguila, ànec a la brasa, marisc, tenquetes fregides, calent, paella, musclos... i no patiu pels vins, són catalans, els millors. Tot arriba i passa, però molts cops és cíclic i torna a arribar, potser diferent, actualitzat, i sense les persones que ho feien realment entranyable, però sempre queda l'essència de veritat que et reprodueix el plaer del contacte amb les arrels d'on has brotat i, fins i tot, els trasplantats per altres llocs sentim aquesta profunda atracció amb tota la força de la sang. Venir al Delta sempre comporta contemplació de la bellesa en estat pur... Mireu si és bonic que "aquells", els de sempre, ens volen tancar l'aixeta. Ajudeu-nos, si us plau, a que no facin una barbàrie més, com amb la llengua i altres coses. Veniu al Delta... és tot franquesa, cordialitat...