Cal anar endavant

Fem alguna cosa, un pas ferm, cerquem com cal la llibertat somiada... o només anem darrere d'un flabiol sonant? A cops semblem flacs de memòria perquè l'home n'és, de flac, i sovint cedeix a les temptacions més miserables. És que la debilitat, la inclinació banal, ens ha nuvolat els arguments reals. És que tot gira per tristes pendents i ens hem oblidat de l'actitud del salmó, que salta sense fre contracorrent perquè té un nord clar, una fe cega... diria una clara i ferma idea de destí.

Cal anar endavant mirant, de fit a fit, els preuats objectius de llibertat, els nostres drets que, de mica en mica, més aviat de massa en massa, ens els van usurpant a pressa feta i amb un sadisme gairebé insuportable. Ara és l'hora, sempre ho és, ja ho sabeu, cada cop que obren la boca t'omplen de raó, de raons, totes, per anar endavant i fer veritat allò tan clar del nostre himne quan diu que quan cal seguem (trenquem) cadenes. Cal anar endavant i amb tot, ara és l'hora, perquè els cops de falç només siguin per segar... blat.