És un dilluns d'agost. Calor i bici, però a les vuit del matí i fins a les onze. Avui, gairebé 40 km, prou bé, gran dutxa i beguda zero. Al far gran, el de la Punta de la Banya, hi havia uns pintors de Camarles que l'estaven posant d'allò més guapo i llustrós. Els he reconegut de seguida, la seva parla inconfusible sap a arrels de poble, identificació noble i definitiva... "
Només mos queden dos pots menudets de pintura blanca, iau", li deia un company de feina a l'altre... "
No patisques que aniré a buscar-los jo, en una sarpada". Són les veus del Delta i a mi se m'obren els esperits i em venen al cap algunes expressions que eren habituals i, ara, després de 30 anys vivint a Tarragona, encara m'emocionen... Veus del Delta... "
Mano meu, quina xalada i quina cultura d'escoltar-vos". Visca tot el Baix Ebre!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada