delectar-se amb la contemplació pacífica
d'un paisatge verge i vida lliure...
Passió, deler per la muntanya espessa,
inaccessible a tot allò que corromp.
Fons marí de mar endins, llunyà,
allà on les sirenes canten i captiven...
Emular el vol dels somnis d'hivern
sense caure en les temptacions punyents
de primaveres verdes o estius madurs.
Joia per seguir impassible al núvol blanc,
entre plomes, plomissols de suavitat extrema.
Perdre't pel bosc sense por al foc,
un racó pel Delta, una barraca,
una platja deserta, una cala nua,
una casa de fusta a la costa alta,
un ull de bou... per on mirar el mar
i dir-li al nen: No t'allunyis, fes-te ençà!
O marxem tots buscant en l'espai
les joies netes dels millors deserts...
Joia per l'ecologia com a ciència totalitzadora,
respecte a la Natura i a la vida, en general.
Mai, mai he etzibat un roc a l'aigua,
ni he arrencat res del camp inútilment.
Això sí, sempre he buscat i gaudit
d'aquells indrets que, sovint,
només coneixem els nadius de cada lloc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada