Experiències

Algú va dir que l'experiència no són les coses que ens passen cada dia i al llarg dels dies del temps, sinó allò que fem amb aquestes coses. En algun moment, la gent mostra el tracte de la vida i s'expressa... tothom parla de la fira segons com li ha anat. Hi ha cops que hom proclama estats d'ànim, allí on menys et podries esperar... Dic tot això perquè avui he anat en bici per l'escullera fins al faret petit, un quilòmetre i mig de carretera que s'endinsa cap al mar entre blocs de formigó. El mar inspira... l'enamorat escriu i pinta, el decebut mostra decepcions al vent i escriu amb sang de cor ferit, vomitives apologies nazis o franquistes, plor d'aquell o aquella que diu que no és feliç i que l'han enganyat un altre cop, crit esperançat que et recorda que darrera dels núvols continua havent un cel molt blau, ulls de cara el mar, tot un clàssic... Avui, me n'ha sorprès un de recent fet amb guix blanc: "Pere, t'estimo des de sempre i fins al final"... directe al cor! A quin Pere no li agradaria un missatge així? Sempre voldria llegir una resposta emocionada de tot aquell que se sent estimat. Potser no cal embrutar parets i fer-ho a cau d'orella, en una nit amb poca lluna i agafats de la mà...