La meva bici i jo

Romania esvelta, lluenta, relaxada, allà a l'habitació que sona a activitat. Li ha passat un drap per si la pols l'és visitat, he comprovat l'aire de les rodes, la suspensió, el fre, els canvis... tot correcte i apunt. Semblava contenta, fins i tot exigent, demanant amb xiscle agressiu sortir al carrer i fer els 30 km habituals o els 40 o 50 km dels dies que estem en forma. Així que, vestit de formiga atòmica amb barba... però encara amb una certa energia vital, ens hem retrobat i hem anat bé i a ritme, tot i el ventet que, sense aconseguir-ho del tot, ens volia fer la guitza.

Hem fet la ruta de sempre, sense tocar la nacional 340, amb l'Antonio, que segueix en plena forma física, però sense el Fernando que segueix de viatge per les seves estimades terres gallegues. A un quart de dotze ja érem a ca la Lourdes fent la Coca-Cola Zero. Bé, ha estat una bona rentrée perquè en cap moment ha fet aquella xafogor que sol fer per aquí i que, en un no res, et deixa tot suat. Molts dels que solem trobar deuen estar de vacances i a "alguna" li he posat falta, perquè forma part del paisatge, però més enllà també hem vist alguna substituta que, a cops, són millors que les titulars. Bé, ja som aquí i amb bon humor... Salut, pau i bé per tothom!!