Mallorquí

I parlant de parles, Déu n'hi do, el mallorquí. Recordo que quan la tieta Catalina, de Pollença ella, va venir a viure a Deltebre, quan parlava una mica de pressa, ens costava molt d'entendre. Suposo que igual deu passar amb el nostre català oriental del Baix Ebre. Darrerament, he tingut l'afortunada possibilitat de contactar una mica amb alguns trets i expressions de ses illes... i m'encanten, són poètiques, divertides, lògiques, cultura pura. I pensar que hi ha ineptes que de les llengües en volen fer un problema, em treu de polleguera, però bé... són "aquells".

Per començar, cal reparar en el canvi d'articles que els fan salats: es, sa, ses en lloc de el, la, els, les... que té la seva gràcia. Molts acabaments en -ia els fan en -i: farmàcia = farmaci. També per agrair alguna cosa diuen gracis. Força interessant és com anomenen el tomàquet... sembla que originalment és tomàtiga, però per les zones d'Inca i Pollença diuen domàtiga, que fa molta patxoca. En l'estança a Mallorca d'aquests darrers dies, vaig tenir la sort d'escoltar un recital poètic on intervenia la Joana Abrines (Un estiu a Mallorca), persona que fa de les paraules somnis i camins, i te n'adones de la rica bellesa de la nostra llengua en totes les seves manifestacions.