Sant Roc

Patró del poble, dia d'ofrena i processó, devoció total, merescuda festa de tots els arrossaires i visitants. Toca dinar familiar a casa meva. Si Déu vol, hi serem tots, també la Teresa Llauradó, i cadascú s'encarregarà d'alguna cosa: el meu fillol Rafelet farà una paella de marisc, la Teresa i jo aportarem els entremesos i les cosines tindran cura de les postres i les begudes. Pere no arribarà a temps per dinar ja que treballa fins les tres de la tarda, però el tindrem per sopar i romandrà amb nosaltres fins diumenge. Si tot va normal, la Teresa Llauradó es quedarà a dormir i no marxarà a l'hospital fins demà dissabte i, si tot va bé, tornarà diumenge per veure la desfilada de carrosses, que li agrada molt. Sembla que diumenge a la nit, les quatre rates que restem de la família farem cap a les respectives llars, i els que treballen podran començar a preparar i mentalitzar-se per l'inici de la feina al mes de setembre. Tot ha anat com estava previst, Sant Roc de casa i família a Deltebre.

Nosaltres hem aprofitat l'estiu, hem passat de no anar enlloc a fer uns bons jocs de cama enlaire, que penso que ja ens ho mereixíem, sobretot la meva dona que sempre ha estat l'ànima del nostre procedir correcte. A quarts de set hem anat a buscar el Pere a l'estació de l'Ampolla. Està bé i content de ser per aquí... té bon gust, li agrada el Delta. Hem anat a fer un berenar-sopar al Racó de l'Ebre, vora el pont Lo Passador, a Sant Jaume: anguila fumada, calamarsets i xapadillo... ha estat un pica-pica de coses nostres de tota la vida. En arribar, mare i fill han marxat amb una llanterna per provar d'agafar algun peixet allargat (peix dojo) d'aquells que no fa gaire va controlar per una regadora prop del riu. Bé, és el meu fill, és la meva dona, som tots del Delta. Demà, és el nostre aniversari de casament...