Del balcó estant, vaig presenciar l'espectacle de la posta de sol.
Esperava tant que es decidís que l'espera em castigava amb severitat.
Costa, però la bellesa tot s'ho val...
Un joc de negres, com cabells ondulats, emmetxats de vermells amb decadència.
Al dia li manca una fase i a l'horitzó, allí on es col•leccionen infinits,
la línia, les línies successives, amb prou feines reconegudes,
de color apagat, suau, llunyà i amb tendències a gris, a fosc, a posta de sol.
Del balcó estant, no perdo detall... el sol accelera per moments i, vençut,
jeu damunt l'aigua del mar que en un no res se l'engolirà d'un mos
i els estels, d'intensitat variada, poblaran el cel i a la nit,
sense lluna i sense núvols, continuarà l'espectacle, vist des del balcó.
Potser una hora abans un balcó més alt, una proximitat al tercer infinit,
al Cap de Creus, o a Formentor... també puc tancar els ulls
i obrir-los al moment de contemplar la continuïtat del somni, tot real.
Meravelles, agost, sol, mar, set...
Meravelles, art, cel, imaginació, amor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada