Havia anat de jove per distreure a la meva mare i als cosinets petits, Rafelet i Teresita. També alguna vegada, com a professor de La Salle Reus, portant d'excursió una classe del cicle mitjà. Però ha estat avui quan han esclatat totes les possibilitats i el Pere, la Teresa i jo hem vist com la Natura, que només a l'edat mitjana deixava fer un castell pels cims de les muntanyes més altes, ara s'ha baixat les calces definitivament i hi posa un hotel per poder divisar els paisatges a preu d'or.
Cal reconèixer que, tot plegat, és bonic de debò, tot i estar atapeït de persones i olors que abans eren de mar i ara són de bronzejadors i suors variades. Les vistes són per mirar amb parsimònia, els restaurants tota una temptació, el castell i el papa Luna, cultura i història del lloc. Fa mal veure que allò que en diuen civilització s'ha menjat la natura verge però a mi, avui, no sé ben bé per què, m'ha semblat normal que el món tingui accés a la bellesa i que aquesta doni vida al poble. Tot i la invasió de personal, he observat una certa harmonia. Allò bonic i pur, ha de ser proclamat i respectat. Que així sigui... Peníscola, visita obligada!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada