El Pere i la Mar

Era un dissabte de casa i Teresa, la qual cosa sempre és una trobada adient a la felicitat. Però... estàvem fent el talladet quan sona el telèfon i el dia s'entreobre. El Pere i la Mar van al Delta per passar el cap de setmana amb els cosins i els amics. En una estona entraran a veure'ns, dinarem junts i, després, a veure ja com els verds de l'arrossar, va engroguint de mica en mica fins la sega de setembre. Han vingut a casa, he tornat a agrair a la Mar el bé que vam estar a Mallorca, gaudint de tot i, sobretot, de la seva meravellosa família.

Hem dinat al Serrallo, a una Arrosseria que ho fan prou bé, destacant els calamarsets i unes cloïses que són un plaer. Els joves han volgut menjar un arròs, que no estava malament però no a l'alçada de la resta de viandes. Hem fet cafè al de Walter, s'han refrescat una mica i cap a casa... allò també és casa seva, segur. La Teresa és allà entre maquinetes variades i jo, fresquet i bé, al menjador. Escriure em relaxa i em fa córrer els sentits i volar... M'agradaria tenir la màgia, el poder, per millorar els camins que han de recórrer i els puguin seguir sense pals a les rodes i amb tota la dignitat dels éssers com cal.