Sant Llorenç

No sé si són llàgrimes realment
les sorprenents pluges de Sant Llorenç,
més aviat emanacions de cor ardent,
guspires de tendresa, vols de llums,
que fan la nit nítida, serena, clara...
Un home i una moto fan camins
pels blaus de mar i verds illencs,
tots de tornada al paradís d'Inca.
Un home gran, també un gran home,
és i fa feliç l'entorn, estima i rep
el fruit de la sembrada, és estimat...
Un home, una caldereta, un brou de rap,
unes llagostes, un art, un cor, un plaer...
Un home, uns escacs, una reflexió,
una serenor, una presidència valorada,
un local de paus i de silencis,
una entrega abnegada, felicitat.
Una senyora a joc, plena de gràcies i mèrits,
unes filles plenes de seny i dolcesa...
i en Joan i en Pere que tant et consideren.
Tot un seguit d'amics i coneguts, clients,
tots et coneixen, tots t'aprecien de debò
perquè fas el pes constant de bondat.
La teva casa és oberta, com els teus braços
i el teu cor, tens la condició d'entranyable...
Que passis un molt feliç dia de Sant Llorenç,
envoltat de tot allò bo que mereixes amb escreix...