Deltebre: primer dia

Una casa plena de... records, on el meu pare ja no era a la porta, penjat de la cortina, esperant-nos per dinar. En obrir la porta, no feia olor de mare, de cuina de casa, de cap suquet de res, de brasa del pati, musclos o baldanes. Ningú ha vingut a veure si hem arribat, ningú ens explica que el pares s'han passat la setmana penjats, cercant les viandes locals i més fresques, del nostre gust, i com n'han tingut cura, i com ho han fet de be i de bo...

I, en entrar, vaig a la recerca del lloc de cadascú, fotos, habitacions, sofà, ubicació. No hi ha ningú, però hi són tots, fins i tot jo, un jo més agraït que mai, que clama al cel per no haver tornat més, tot i que sempre van estar dintre del cor, entre els meus braços i a casa meva, en un final, crec, d'un bon fill... I, en regirar-te per dins de casa, gairebé buscant allò impossible, un tot de records semblen veus arrelades en l'origen de l'amor més ferm. Som a casa, prop del cel i dels pares...