Fotos per a somiar... Al Facebook les comparteixo sovint, sobretot per la seva bellesa espectacular o la seva tendresa, o la qualitat del moment, de l'expressió, la llum, l'oportunitat d'allò que t'apeteix... Flors, nens, animals, paisatges, mar, riu, Delta, família, pobles de casa nostra i, fins i tot, algun record que hem fotografiat de les espanyes. Recordo que m'encantava fer fotos i en vaig fer alguna de molt bona qualitat. Tenia una Olympus (encara no digital), d'aquelles que ho fan tot i mesuren com cal la distància, la quantitat de sol o d'ombra... només havia de preocupar-me de col•locar l'objecte o ésser viu que volia fotografiar dintre del requadre (que no pantalla) de l'objectiu i la resta ho feia ella i bé.
Ara que no em sent ningú, voldria dir que tenia un cert encert per trobar el moment per captar la "
guapesa pujada" d'algú, o l'actitud entremaliada, amb la cara adient, dels nens petits de la família, o la visió de vida d'un cirerer florit, tot blanc, ple de rosada... Sí, tenia una certa traça que va anar minvant a còpia de temps i visió, amb visita de la senyora miopia, i també d'un lladre que, tot i fent uns arranjaments a casa, me la va robar. Potser ara és un artista... i fa fotos per somiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada