Inconsistència... aquella que provoquen les inseguretats,
la manca de nord, de fermesa, convicció, l'absència d'objectius, parada certa,
cloenda del camí que ens porta segur allí on les esperances són realitats.
Prou ja de ser pedres que rodolen, d'aquelles que mai no posen molsa.
Prou d'anar de flor en flor, de sol en sol, d'aquell que més escalfa.
Inconsistència, dubte, indefinició, perdre el món de vista per sempre,
tot coneixent la percala dels interessos...
Eteri, volàtil, boira o gas o flash... de tot allò altament insòlit, irreal.
Un sí o un no depèn de quan i com i a qui,
i això passa quan un no és real ni autèntic.
Inseguretat, inconsistència, núvol... hi ha gent que té un preu,
ven barata la seva dignitat i pot comprar, fins i tot cara,
la voluntat de l'entorn sense criteri.
Em costa d'entendre a tot aquell que, en un moment donat,
és capaç de vendre a sa mare i son parer.
Em costa comprendre que algú es pot morir sense saber qui és,
sense saber què vol, a què aspira...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada