Maria del Mar: Català, Margalef, Abrines

El Pere pare... del Pere jove té a punt l'arsenal d'adjectius, acompanyant veritats màgiques, tot fent jocs de paraules adients... Avui, toca pensar en el tan esmentat somriure fi, tot natural i sà i amb els ulls grossos que semblen sorpresos i admirats en l'autorealització. Papallones blanques que volen, constants, fent salts, àngels que traspassen núvols infinits de plomissols, allí on viu la serenor, la pau i el bé, allà per on han passat, bonança, ones de dolcesa de mar en calma, mar amorosa, mar de mars. Mar Català, fóra per inventar o somiar, però és de bondat real, assequible, propera... Mar Margalef, la meva fillola, tot constància, tot prudència i ciència, filla dels seus pares, exemple de gràcia i llum, model Margalef Català. Mar Abrines, companya del meu fill, un d'aquells regals que, a cops, ens fa la vida per recuperar la fe que trontolla per l'esdevenir diari.

Són, totes tres, com una alenada d'aire fresc, una religió, una abraçada. Són... la mar de fascinants, generen serenor, gràcia, temple, i van omplint l'entorn de sentit comú per desdramatitzar allò irreversible i construir, sempre edificar positivisme. Molts cops dono gràcies a Déu perquè m'ha deixat gaudir d'alguna proximitat amb aquests personatges que, en diferents contextos i de diferents edats, sempre t'obren punts de reflexió i et fan pensar en allò de què les persones també poden, podem, ser així... Aleshores, t'entren ganes de millorar perquè, després d'una conversa amb gent d'aquesta, et sents revaloritzat i millores, si més no ho intentes. Felicitats precioses, pel vostre sant i per ser com sou...