La parla dels argentins

Sempre m'ha agradat la seva melodiosa expressivitat, tot i que a Valdano, quan pertanyia al Madrid, jo l'anomenava el rapsode i, evidentment, la seva musicalitat no em solia fer gaire gràcia. Però mai has de dir que d'aquesta aigua no en beuràs... Ara, al Barça, tenim un entrenador argentí i, amb el poc temps que porta aquí, torno a apreciar com cal aquesta forma de dir les coses, que jo sempre dic que és com una mena de castellà normal però en bonic. I és que són realment radiofònics.

Avui, a l'entrevista que li han fet al senyor Tata Martino, en preguntar-li com havia vist l'equip, responia alguna cosa així com: "Como dije recién, hay que mantener la presión en alto, seguir robando rápido la pelota para tener la posesión, pero con más verticalidad". Dit tot això i com a cloenda de la seva xerrada, s'ha despatxat així: "Manejar variantes es una de las mejores formas de no ser previsibles". Com podeu veure, tot veritats com una catedral de grans, però què bonic ho diu i què clar... gairebé clar i català si enraonés la nostra llengua. Bé, ara veig més clar allò que diuen de que les coses no ens interessen per ser interessants, sinó que són interessants perquè ens interessen...