Després d'esmorzar a Cal Nicanor, un plaer com sempre, hem travessat el pont "Lo Passador", 250 metres d'Ebre que, mentre els subnormals de sempre no se'l carreguin, és un riu com cal, fins i tot salat, amb daurades fins a Amposta, però que té l'art natura, Fontibre i Pilarica fins al Delta, lloc on es fan realitat tots els somnis. Així, doncs, hem passat el pont, Sant Jaume, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Les Cases d'Alcanar... pau i mar i platja de pedretes, gent i silencis, i una plaça de bous de costa i a vistes i a plaer d'estiu i nadius entusiasmats.
Hem dinat al Restaurant el Faro, un menú de degustació, tot de costa fresca, acabant amb un arròs amb llamàntol, un vi blanc de la Terra Alta, unes postres a joc i un cafè com cal. Des de jove no havia estat per les Cases d'Alcanar i, tot i l'apropament a la realitat crítica del moment, encara és un lloc on les viandes són fresques, de primera mà, d'aquelles que fa poc romanien a l'aigua blava i salada del meu amic el mar. Tot un plaer. Us ho recomano...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada