El sol eixuga les plantes molles de la rosada i un vent sec ho acabarà clivellant tot.
Un clavell resistia, no massa viu, encara feia olor... tot i el sol i el vent sec,
i en un no res m'envaeix un bany d'aromes: espígol, marialluïsa, romaní, frígola...
Després, sequera, sal, mort, moment culminant del procés,
final de cicle, absència d'aigua vida.
final de cicle, absència d'aigua vida.
En bona hora els núvols plomissols es carreguen de paciència
i saviesa i fan de la foscor vida, gotes de vida... i el dia desperta
en verd i flor i tot lluu i creix i consagra la Natura.
i saviesa i fan de la foscor vida, gotes de vida... i el dia desperta
en verd i flor i tot lluu i creix i consagra la Natura.
El cicle continua, gairebé tot n'és, de cíclic: els governs, els partits, els campions de lliga,
més o menys els mateixos, tot i que jo sempre penso que no som iguals del tot,
amb tot... alguns son més iguals que els altres.
Sembla que tot estigui fet, escrit, consumat, i el poder acaba de corrompre del tot
les abundoses misèries humanes... que també hi ha diferents qualitats humanes.
Un clam al sol que no asseca ni mata. Una lloança a l'aigua que és vida del món
...si no està contaminada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada