Mai oblido el Barça

És dimarts, són les vuit i una altra ració de bici i companys planeja l'horitzó. Un talladet, un cop d'ull a l'Sport... mai oblido el meu Barça. El Tata sembla compromès, treballador i bona persona. Diuen que Neymar té una mica d'anèmia, res greu, i que el central podria ser el del Liverpool, el danès Agger. La resta, com sempre i amb un any més, que en el cas de Xavi i Puyol encara es notarà més. No m'ha fet cap gràcia que marxés en Thiago Ancántara, i menys encara, que ho trobo inconcebible, amb la ridícula clàusula de rescissió que tenia, uns 18 milions d'euros.

L'equip és de gira per fer calaix i mercat, i estirar les cames i preparar-se... caldrà fer-ho bé, ja que la lliga és a la cantonada, comencem contra el Llevant, que esperarà sorprendre perquè encara no estem a punt. L'altre dia els vaig veure pregant i demanant salut pel Tito i per a tots al Mur de les Lamentacions, suposo que també èxits esportius i personals... que així sigui! El futbol m'agrada i em distreu. El Madrid, sense aquell bocamoll que tenia per entrenador, semblarà més normal. Ha fitxat car i bé i serà el rival com sempre. Espero que el Barça, resultats a part, continuï delectant-nos amb el seu joc de toc elèctric i genial...