La meva àvia, genial sempre ella, m'enversava "xascarrillos" en castellà d'anar per casa: "Mira si he corrido mundo que he estado en los Freginales, Masdenverge, La Galera i el Mas de los Barberanes". Nosaltres, avui, ens ho hem passejat tot i, a més, ens hem apropat a Ulldecona, d'on era el meu oncle Benjamí Reverté, i a Santa Bàrbara, poble de l'amic Genaro. Hem fet fotos i hem vist maques oliveres i muntanyes properes, i algun tros de vinya, també tarongers i horta d'art dels pagesos d'aquests bonics pobles veïns.
L'objectiu era La Sénia, limitant ja amb la província de Castelló i refrescada gloriosament pel riu del mateix nom, que n'és el complement ideal. Els cosins de la Teresa ens han ensenyat alguns llocs significatius de riu i muntanya, hem pres un banyet... de peus, ja que per a nosaltres l'aigua era molt freda, i després ens han convidat a dinar a casa seva. Ha estat bé, hem passat una bona estona i els hem convidat a venir a Tarragona, on els podem demostrar la nostra capacitat per sorprendre. A la tornada hem passat pel cementiri... tota una pau, entre flors, silencis, pregàries...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada