Contra l'estaca, cadena...

Un d'aquests senyors, hereus de l'estaca crònica, cavernícola i "ensobrada", li deia al nostre President de Catalunya que es deixi de fer costat a la cadena independentista i es dediqui a crear llocs de treball. És com una conya marinera després del rom sense cremar... "Ells" que darrerament no en creen ni un, i quan ho fan és per augmentar la seva col•lecció d'esclaus al servei del suposat amo, tot i deixant ben clar la societat que volen, parlen de cadenes i posen el crit al cel (el seu) quan senten parlar de la Via cap a la llibertat. "Ells" són l'autèntica cadena, l'estaca de sempre, que oprimeix i que no et deixa cap camí que no sigui la sortida urgent, abans que no ens ofeguin del tot.

Prou d'estar fotuts i pagar el beure i, a més, rebre el menyspreu i la incomprensió sàdica d'aquells que s'han instal•lat en el poder comprat. Com diria el Llach, si estirem tots, ella caurà... de moment, segur que tomba, si més no, ens allunyem. La nostra cadena no encadena res, no treu llibertat, la busca, no ofega, oxigena, no tiranitza, dialoga... i explica al món democràtic, cada cop amb més encert i acceptació, que la voluntat d'un poble unit és imparable. Primer la democràcia, la Constitució a la carta que utilitzen és una història, i els tancs, una altra. Ull, Europa mira.

El Barça ha guanyat la Súper Copa. De moment, el primer títol ja és al sarró, i avui, com volia demostrar, es parlarà menys de política, de crisi, de frau, de Bárcenas, de banca, de la comptabilitat B del PP, de les insuficiències del partit socialista i de tanta mà a la bossa que posen, arreu, els nostres polítics i les seves tropes. La vida continua i la perversitat té aspiracions de prescripció, poques variacions i va per a llarg, tot i la tristesa profunda que et deixa la contemplació... això sí, per Bale, cent milions d'euros, per Ney, cincuanta-set, Carnaval, disbauxa, circ...