El Barça ha guanyat la Súper Copa d'Espanya després d'empatar a zero a l'Atlètic de Madrid. No m'ha agradat, no hem estat gens fins, almenys al davant, i els matalassers de Simeone, amb la seva duresa habitual i els ulls grossos d'un àrbitre que, per a mi, no ha estat mai coherent, han fet que allò que podia ser un espectacle esportiu de primer ordre hagi estat una decepció. Repeteixo, el Barça encara no està a punt però, tot i això, sempre penso que si tots dos equips juguen a futbol i l'àrbitre és competent i just, guanya el Barça, guanya el futbol. Aleshores, alguns equips es plantegen què cal fer per guanyar al Barça i al futbol, i el resultat és un partit com el d'avui.
L'Atlètic de Madrid pot ser un exemple de com plantejar problemes, actuant al límit del reglament i amb una reiteració de faltes (23), interrompent el joc i portant el partit a la manca de continuïtat i al no futbol. Dit això, que és la "meva" veritat, en les estones que el rival d'avui s'ha dedicat a jugar futbol, perquè tenia la imperiosa necessitat de fer un gol, ho ha fet molt bé i amb molt criteri de contraatac. Seran molt competitius. Valdés ha estat immens, el plorarem... I, per acabar, continuo recordant que necessitem un parell de jugadors de dos metres, amb classe Barça, per cobrir com cal les baixes que alguns jugadors tenen després de jugar dos partits seguits...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada