Avui la bici, el casc i les meves cames descansen plàcidament, sota un cel enteranyinat, però amb un ventet que sembla desfer núvols i obrir camins a un solet incipient i encantador. Anem a Deltebre a dur-li a Marcel•la (la germana de la Teresa) la samarreta groga de la Via Catalana, ja que allí, incomprensiblement, no la venen. També passarem per casa a fer un cop d'ull, obrir les portes i recollir alguna coseta que ens vam deixar en l'última estada. Nosaltres som com aquelles balenes de ciutat que, de tant en tant, necessiten sortir a la superfície per respirar l'oxigen de l'aire, i si aquest és del Delta de l'Ebre, doncs... "causa locuta est", vull dir, una necessitat entenedora i indiscutible.
Segurament, dinarem al restaurant Nicanor, un clàssic i una garantia, i després ens aproparem a Tortosa per veure a la Teresa Llauradó i animar-la una mica. Fa un parell de dies que vaig parlar amb la seva filla Teresita i els vaig veure prou contents de l'evolució, tot i les dificultats del problema. La Teresa Llauradó és una lluitadora nata de les nostres terres i els fills la porten a coll. Força a tots plegats! En tornar, futbol del bo... final de la Supercopa d'Espanya, amb Messi disponible i el camp regat. Blanc i en ampolla... Barça campió i la bandera blaugrana al balcó fent companyia a l'estelada... si Déu vol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada