Successions

Avui m'he acomiadat, feliç i bé,
d'un dia llarg i complet...
Sempre ho faig així i, després,
em retrobo amb la lluna
i, entre grocs de llum intensa,
entro a la casa de la pau.
Allí tot és nou i diferent,
clàssic i emocionant, habitual...
Sempre passen les coses que no passen
i es queden i formen part de la "pel•li".
Dia, sol, lluna, casa, pau...
sempre passen les coses que es queden
i formen part de la vida somiada.
M'encanta l'esdevenir dels dies,
d'aquells que semblem automàtics
i acaben plens d'esclats sense projecte.
Són com un raig d'activitat original,
instint de pau i bé, de llar i sol.
La bellesa d'un instant a gust a casa
eclipsa el repertori dels atractius banals.
Embogir de música i silencis de sofà,
esdevenir boig de relax i content.
No enfurismar-se per res... no cal,
engalanar-ho tot... com cal,
i viure les successions, les parts del temps,
gaudint cada bri de pensament, d'espai...
i, en despertar, que no caldria,
fer-ho amb un somriure, amb un petó.