No passa res...

Hem estat tants anys sense que passi res... fins i tot em ve al cap l'acudit aquell que diu: "Estábamos al borde del abismo y, después de estos veinte y cinco años de paz, hemos dado un paso al frente". Ara passa quelcom semblant... mentre plovia mannà dels donatius desinteressats del cel... que més escalfa, no passava res. Un senyor és a la presó, aquell que regnava, rebia, distribuïa... aquell que sembla ser que encara cobrava després de ser desat per avar, clar que potser ho feia en diferit, i ara que ho he entès, vol dir per repetició.

El cas és que ara hi ha desfilada dels seus ex-amics, l'espectacle és lamentable i, a no ser perquè ens acabaran fotent fins la cera de les orelles, fins i tot divertit. De sobte, una malaltia crònica, amnèsia... pobrets, han perdut la memòria... "no me consta", "no lo recuerdo", "pregúntele al secretario del tesorero o al contable de su padre" (això és inventat). Tothom tranquil, comença la lliga, potser cremem una altra muntanya, o els prínceps se separen, o Urdangarín pacta... Mil idees per fer temps per a la prescripció. A uns els diria... voteu!! i als altres, marxem!! Semblen un titella a qui li han tallat els fils i resta sense crèdit...