Toca casa i família, poble i amanida divertida, amb una mica de tot fresquet i bo. Un tomb pels racons, tot zones planes de natura i ocells: El Toll, La Fonsa, La Catxa, Riumar, Galatxo, la desembocadura de l'Ebre, La Marquesa, l'Ecomuseu... Bé, un cop d'ull per territori comanxe, per on ja fa algun temps que no pasturem. L'arròs tot just comença tímidament a engroguir, mostrant encara els seus millors verds de baixa intensitat. Les aigües de canals i desaigües fan el seu curs natural. El riu, a cops, no saps ben bé si va amunt o avall, però per aquí encara impressiona tota la seva amplitud i majestuositat. És bonic amb ganes i té traça, cultura i tradició. El riu és vida per a la nostra gent, així que un NO total, absolut, definitiu, categòric i incondicional al transvasament que el govern central pretén, com una acció més en el seu propòsit de desmantellar Catalunya i carregar-se, en una mostra més d'incapacitat, la gallina dels ous d'or. Però avui no toca parlar de penes i penosos, avui som a Deltebre, en festes. Divendres, si Déu vol, vindrà el Pere i farem un dinar familiar, on també hi serà la nostra malalteta Teresa Llauradó. Serà "la" festa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada