Sortida amb la Teresa

Després d'uns dies tancats a casa, avui tenim la cama enlaire, tot i que sembla que hi ha canvi de temps i, per a aquesta nit, s'anuncia una bona tempesta d'estiu... però avui potser encara ens respectarà la sortida. Res de bici... despertador a les deu del matí, esmorzar com cal i amb la Teresa, pantalons curts, barret de palla (els de Granada)... i una il•lusió, cada cop més certa, i un agraïment constant a la vida. Un tomb per Siurana, Ulldemolins, Cornudella i qualsevol poble de l'entorn que ens faci gràcia de veure. Entre d'altres coses, podem comprar una mica d'oli per nosaltres i per als joves (el d'Ulldemolins és especialment bo). No cal dir que tot això és Montsant i, a part de què es menja força bé, també ens podem emportar alguna ampolleta de vi negre d'aquesta preuada DO.

Són les sis de la tarda. Som a casa. Ha estat un dia esplèndid, amb el poble de Siurana com a estrella de l'espectacle. No vull ser irreverent, però allà on el Crist va perdre el barret, després de mil corbes per una carretera genial, entre muntanyes retallades i de colors, vermells primer i groguencs pels cims més alts, allí on les plantes més atrevides troben extraordinaris mecanismes de defensa, sobretot per inaccessibles, allí on el paisatge del riu i pantà, ric en tota mena de bellesa per somiar amb contes de fades i veure "El salt de la Reina Móra... hi ha el que va ser l'últim reducte musulmà de Catalunya. Preciós, bonic, art, natura. Sempre penso que no cal anar enlloc, que aquí tenim de tot, i aquelles fotos per somiar que transmeten pau i inspiració poètica, segurament, tenen aquí el seu origen. Hem dinat al Restaurant Siurana, amb un vi que es diu Castell de Siurana (aquí tot es diu Siurana, com el riu o el pantà). Bé, una mica embadalits, tot i passant per Cornudella, hem arribat a casa. Ara cau una pluja fina i, mentre arriba la tempesta, estem impregnats de Siurana...