Sembla com si fos ahir, feliç record, tot i que nosaltres badàvem amb el Jordi, fins i tot un, que és d'afectes possessius, va pensar que al nen se li feia una malifeta, res més lluny, encara que al meu poble en diuen caure de la banqueta... I va arribar el dia, el darrer d'agost. El Jordi es va quedar amb nosaltres, i nosaltres, ja ho sabeu, cofois, badant... I a la clínica, una deliciosa carona amb el bo i millor dels seus pares, però que, al moment de veure-la, em va semblar molt més bonica, amb un parell d'ulls espectaculars, d'aquells que parlen i fan llum a la vegada, una boqueta de disseny a l'estil de la Julia Roberts o de l'Angelina Jolie (què més voldrien elles) i tot un conjunt encantador, regal diví, com per somiar en les harmonies, perfeccions i bondats que són les esplèndides realitats actuals. Encara sento les emocions profundes de quan em van proposar de ser el padrí... immenses proclames d'abraçada natural, glorioses sensacions de l'amistat sincera... tot, tant de bé i de bo només igualat amb l'arribada del Pere. M'agrada repetir-ho: gràcies eternes per la vostra proximitat. Que siguis molt feliç!!
Amb un padrí així no puc tenir cap queixa de res, moltes gràcies per ser-hi sempre!!!!! (Mar)
ResponElimina