Les circumstàncies van voler que en Pep i en Mou es tornessin a veure les cares. Va guanyar Guardiola, encara que molt justet, tot i tenir el domini i una possessió de pilota altíssima, com és habitual en els seus equips. Com sempre, el portuguès, sense saber perdre amb elegància i educació, continua preguntant-se el per què és víctima de totes les injustícies del món mundial. Una expulsió, totalment justa, li ha servit per seguir plorant i, sense venir a compte, justificar les derrotes davant el Barça per criteris arbitrals. Per a mi, és un personatge penós,que està perfectament ubicat fora d'Espanya i així ens l'estalviem. Fins i tot el Madrid, tot i el Florentino que incomprensiblement li veu totes les gràcies (Dios los cría y ellos...), fa una altra cara, encara que mai serà sant de la meva devoció.
No serà fàcil que el Pep pugui implantar el "tiki-taka" al joc dels alemanys, i l'hauran d'acompanyar els resultats i la paciència, sobretot venint de guanyar-ho tot amb un altre sistema. De totes maneres, ahir ja es va veure alguna coseta que et podria fer pensar en els inicis del "seu" Barça, que ha quedat per sempre més com a referència històrica del bon joc i del bon gust. Gran final. Gran victòria. Derrota i llàgrima de Mou... com sempre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada