Caminant per la vora del Francolí, on ja no hi ha restes de cremada, aquells ulls de canya vigorosos emergents damunt les cendres han esdevingut ribera i frondositat. Pont del Diable, ferm, majestuós, presidint camins i verds i vida. Tocava Font del Garrot, abans l'alzina més centenària com a lloc de descans i bellesa... Uns poltres petits amb les mares completen el quadre bucòlic. Després, amunt... cal pujar, gairebé en vertical, fins el camí aquell que et porta als records dels benefactors senyors Puig i Valls, fins arribar al gens cuidat Àngel, que sembla tenir cura de l'indret proper.
Per les senderes i els camins estrets, predomina el romaní, també sovint es veuen petjades i forats de senglars. Feia des de la primavera, a finals, que no veníem, i han estat uns 18 km de plaer de bosc... ja sabeu, allò d'olor de fulla seca humida, fongs, herbes aromàtiques, colors d'estiu, cants d'ocells, potser amb queixa raonada per la invasió del seu hàbitat... M'he retrobat amb el bosc, un plaer!! Somnis amb llibertat per la Natura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada