A la popa i a tota vela

He escoltat la remor del vent d'entre el fullam, semblen crits i planys...

Tothom a casa, tremola el bosc, llodrigueres plenes, nius que planegen...

Ja és present la tempesta, amiga del vent, l'àguila va remuntant el vol,

pesadament, amb penes i treballs, i va desapareixent darrera la cinglera.

Res és on era, res al seu lloc, remogut sota l'embat del vent,

els arbres s'inclinen, vençuts, remorosos, impotents...

La ventolera ventada esdevé ventijol i, a cops, bon vent i barca nova,

vent que desfà els núvols, aquells negres que fosquegen

i ens amaguen la claror del dia, la preuada llum per veure-hi clar.

Vent del maldecap, monotonia, remor també suau i amb mesura, refrescant,

pur, netejador... i posant la punt, i en extensió i expectació exposada,

les meves banderes, una del Barça i l'altra de la meva Catalunya lliure.

Vent que posarem a la popa i a tota vela, com la Cançó del Pirata,

enfilarem camí a la recerca de nous espais.

Ara, la nova ordre és catalanitzar Espanya... Visca la senyora Aguirre!!

Potser és més normal del que sembla i per això se l'han fet fora...