Em sona a comiat de l'estiu, música de gramola a altes hores, cançons de sempre que la canalla i joventut preparen per ala família i els amics. Sopar de germanor, ball fins quan ja no en tens més ganes, xurros de xocolata i tot un seguit de distraccions: cavallets, elàstics i algun inflable on la mainada s'ho passa pipa. Taules escampades als voltants de la font i la pista de ball, famílies senceres amb truites espectaculars i embotits dels bons, també alguna cassola d'aquelles que les senyores de vora mar omplen d'art i de plaer... algun vinet negre de bona pinta, alguna bóta per beure a galet generós i, sobretot, bona disposició per part de tothom per aconseguir una bona convivència.
La crisi, monstre recurrent, on hom fa cap per explicar rosaris de mancances, em fa pensar que algun cop havia vingut algun conjuntet que sonava prou bé, amb la típica vocalista animadora, de bon veure, també algun còmic per al nens i sobretot recordo l'actuació del Diables Voramar del Serrallo, que tombaven pel barri entre forques i focs, donant sempre una nota d'ànim i de festa espectacular. Al final de l'actuació, els joves del barri criden que la gent els tiri aigua des de les terrasses i balcons. També em resulta molt agradable la fe amb què els veïns viuen la missa que el mossèn del Serrallo celebra aquí a la plaça...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada