Si vols et convido a un passeig, pels fruiters del meu hort.
Anirem de la mà, tot i tenint cura de las branques,
que, a cops, abracen les visites,
sobretot si són nenes tan maques com tu…
Saps què passa? doncs que tenen gelosia,
i no els agrada gens ni mica, que alguna carona preciosa,
amb color de les pomes vermelles al sol,
faci ombra a les seves flors, sempre tan blanques,
encara que també precioses i lluint al sol.
Som-hi, ens ho passarem d’allò mes bé,
i el meu hort es vestirà de bon gust…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada