Ella i els seus gossos

Ella tenia un gos blanc de cua llarga,
de pèl molt llis i brillant al sol.
Ella tenia els ulls d’aiguamarina
i era rossa com aquelles estrelles
que normalment son al cel
i, només de tant en tant, en cau alguna.
Ell tenia un pastor alemany,
de bona mida, ull molt viu i pèl sedós,
simpàtic, afectuós, un bon company.
Ell era ben plantat, d’ulls penetrants,
de color d’un verd sortint de la foscor.
A les vuit del matí, es trobaven sempre,
cada dia, passejant els gossos bonics.
Després, un dia, a les vuit... però de la tarda,
passejaven tots dos, de la mà, sense gossos…