Tinc un quadern de color verd, i un bolígraf punta fina, blau, i un carrer llarg que va fins l’estació, passant per la Plaça dels Infants, on deixàvem al Pere a l’autobús per anar a l’escola, al Sant Pau, i més enllà la Placa dels Carros, on sempre paro i escric alguna cosa. A tocar és l’estació, que es visita obligada pel que comporta de vida latent i records inesborrables de joventut… Després pujo a la Rambla, a tocar ferro i veure el mar des de la barrera alta, i les barquetes petites, i les ones de la mar que juguen amb la sorra. Al primer toc de bessons girarem cua... a més, el temps és insegur, blanqueja boira i sembla que han soltar al “Joanet de Prades”, un ventet que és molt gelat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada