De sobte, un dia prens consciència del canvi radical de la teva vida. Prou que ho saps, ja no vas a l'escola i... o bé et quedes reclòs al teu niu, recreant-te amb el teu magisteri, o vas a la recerca de noves vies de relació i aprenentatges possibles. Un va fent petits relats del dia a dia y parlant amb els amics, tot criticant al govern, que és molt penós, però... quan escolto la cridòria dels nens al pati de l'escola, o quan arriba la Teresa de la seva, sempre em transporto als orígens. Està clar, moriré mestre…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada