amb silencis que acaronen,
mirades que t’escalfen l’ànima,
somriures que et transporten
embolcallat cap els somnis
per on viu la pau i la felicitat.
A cops, una paraula tendra,
al moment just, precís, a l’hora,
activa el bo i millor...
de la seva presencia,
i sembla que, en aquest cas,
mai s’arriba al llindar
de la bona sensació.
Potser és allò que parlen del cel,
ella, me’l fa viure aquí, cada dia,
en obrir es ulls…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada