Potser...

Potser a cau d’orella,
només per a tu,
amb veu tremolosa,
d’una sinceritat inconfusible.
Potser mirant-te als ulls,
de cor a cor,
allà per on cau la tarda
i el sol fa màgia...
amb els núvols,
i tots els vermells
semblen tornar-se
més raonables.
Potser quan la lluna
es fa un bany al riu,
potser al proper somriure,
potser, potser...