Ens ha deixat la tieta Catalina, i jo la recordo amb una certa tendresa i admiració… Aquells estius a Creixell, amb una gran safata de pa amb tomàquet i embotit per a tota la mainada, o aquella taula rodona després dels àpats on feia cafè per tothom. Era la criada de tots, diria alguna veu freda i tal, però a mi em sonava millor descriure- la com aquella lloca que és capaç, fins i tot, d’acollir els pollets que no són de la seva llocada. Avui ha traspassat, després d’una llarga vida i d’haver vist la mort de dos fills i del seu marit, a més d’un nét que era un sol. Sembla que marxa ben abastada de sofriments, però alhora donant sempre la sensació del deure ben complert. ¡Bon viatge tieta, descansa en pau i bon retrobament amb els teus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada