Tots Sants

Uns dies abans, la Teresa i jo solem anar al cementiri, ja que per Tots Sants s’omple de gent i em sona com un itinerari, un passeig més o menys programat, per veure quina tomba té les flors més maques o els muntatges més atractius. Bé, hem passejat per veure els pares respectius i altres familiars i amics, que sembla que ens estan saludant efusivament i a mi me toquen directe al cor i al record de les bones vivències viscudes… La tomba dels pares estava neta i amb un bon pom, crec que hi diuen un centre, la cunyada Marcel·la ho arregla sempre molt bé. Nosaltres hem portat una rosa natural, d’aquelles que encara fan olor de rosa, que tant li agradaven a ma mare…