Un somriure definit, tendre, fi, amb cert aire de noblesa neta, tot i que proclama estridència d’ànim i d’esperit. És una bondat prop del patiment per la inestabilitat de proximitat. És un seny, una mesura, una pau, una realitat a tocar, una sinceritat a l’abast de tot aquell que té ben aprés, el bo que és tot allò natural i sense cap congelador que transforme les realitats autèntiques. És potser també, un viva la verge, però la verge sempre és l’altre, i els parla amb ulls espurnejants i els rega de bé tot l’entorn. És possible que ho haguéssiu endevinat... estic parlant del meu fill Pere Bonet Torné, en fa 27, y per nosaltres és tot un orgull, tant que la nostra vida està cofoia amb ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada