enmig de les tenebres boiroses...
de l’hivern més cru dels despropòsits.
I, en descobrir els ulls, es va fer el dia,
i el fred esdevingué primavera,
i tot allò sense sentit, va concloure...
en delicada tebiesa i sentiment.
Es va presentar en aquell moment
on la pluja encara et pot salvar la collita,
on encara el problema te pas de solució,
i el raonaments deixen de raonar...
per veure-hi clar del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada