He caminat pel dilluns, dia de calçó vell, deia la meva àvia… però ja per mi els dies són, gairebé sempre, de calçó nou. Si més no, les variants poden estar en el tipus de “divertimento” emprat. Avui, he anat a veure les obres de l’escullera i, fins i tot, he escrit un poemeta que em sona prou bé i sa. Al passar per l’Azzam, majestuós ell, tenia un corb marí gegantí, sol, descansant en un dels amarres… “
Me acostumbré a tus huecos, a tu piel y sentimientos…” No us espanteu: estic escoltant un CD de Víctor Manuel…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada