Ulls de primavera

En diuen anticicló, instal•lat com per fer cafè, copa i puro. Ulls de primavera. Un dia esplèndid per caminar i fer espàrrecs, romaní i frígola, tot bonic, llampant i florit. Tota una analítica de sensacions. He trobat quatre espàrrecs... dos que l'Antonio me n'ha fet adonar i dos que els he vist jo, així que la meva primera collida d'espàrrecs oficial ha estat un fracàs, però còmic i d'aprenentatge. Els meus companys ens saben i, al final, han partit amb mi perquè tots plegats poguéssim fer la truiteta desitjada...

El bosc està atractiu i l'espectacle garantit. En Fernando em fa un senyal perquè m'apropi en silenci, i ho faig: tres cries d'esquirol, amb les cuetes totes estarrufades i plenes d'un pèl que semblava molt suau, jugaven i es feien carantoines. Ens hem apropat més per fer fotos i elles semblaven gaudir de veure les nostres cares d'admiració i sorpresa. Ara sí que puc dir que he vist esquirols en el seu hàbitat i gairebé sense immutar-se per la nostra presència.

A la tornada, hem vist un conill que travessava cap al riu. Aviat se'n veuran més... menjar i aigua, la que vulguin, tot i que aquests diuen que no beuen gaire. Bé, bonica sortida... el bosc no fa tanta olor d'humitats de fulles, ara les aromàtiques florides purifiquen l'ambient. Són ulls de primavera... que ja és a tocar!