Espàrrecs... pel Delta no circulen gaire, almenys pels meus temps d'escola, després, per Reus i Tarragona, vaig començar a provar-los i ara, sobretot a la planxa, és un bon acompanyament per a qualsevol carn o peix. L'esparreguera és una planta herbàcia, de la família de les liliàcies, de rizoma subterrani del qual neixen brots tendres engruixits, comestibles, que són els espàrrecs. Tot això ve a compte perquè demà, els meus companys i jo, hem decidit anar a fer la caminada per territori on n'hi solen haver, tot i que els jubilats semi-professionals ho ressegueixen sovint.
La cita és a les nou, proveïts d'una goma elàstica per posar-hi el manat i una bossa, no fóra el cas que el problema fos el transport. No he anat gaires vegades, però m'agrada perquè és engrescador i entretingut i, a més, fa que les caminades no siguin tan llargues, siguin més lentes i els meus estimats bessons estiguin agraïts. Veurem què passa, però la intenció de com a mínim fer la truiteta, vull dir... tres, és ferma. I si no n'agafem, no passa res... a La Xarxa fan una truita d'espàrrecs sensacional i per les fruiteries, aquestes tan genials que hi ha pertot arreu, n'hi ha de molt bonics i a bon preu... Salut i pau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada